noruega

Klika amb el botó dret 
per sentir L’última primavera

Per motius familiars he hagut de viatjar a Oslo, la capital de Noruega. És un dels països escandinaus que mai saps ben bé per on cauen. Cap al nord d’Europa, però has de recordar les classes de geografia de l’Institut per situar el país al lloc on li toca. Quan algú et parla d’aquests països tothom ho fa des de la seva experiència i mai ningú no coïncideix en els mateixos aspectes.

De Suècia no en sabem gran cosa. De Noruega… tampoc. I de Finlàndia, gairebé res. D’Islàndia només recordem que té un volcà amb un nom impronunciable de setze lletres: Eyjafjallajökull. Et sonen noms de músics, literats, artistes… però no saps ben bé a quin país situar-los.

Després d’aquest primer viatge estic un xic més ubicat. He xafat la terra dels víkings, he après el color gris de Noruega, el fred de Noruega (mínima -21, màxima -17), la llum de Noruega, les ombres allargasades de Noruega, la poca claror de Noruega, el no entendre res de res de la parla noruega… En aquets països t’has d’entendre en anglès, la segona llengua que aprenen a l’escola i que dominen tan bé com el norueg.

A Oslo, la capital, passa, elevat a l’enèssima potència, allò que Noel Clarasó conta, si no recordo malament, a La gran aventura de un hombre pequeño on el protagonista, en una barra de bar de Londres, després d'escoltar per dues vegades com la gent demana: –¡Wisky!, ell també, amb el mateix accent, s'atreveix a demanar: –¡Wisky! Veient que ningú no li fa cas ho repeteix: –¡Wisky! El cambrer se’l mirà de reüll i li va indicar una porta on hi havia un lletrero que deia "lavatory". El personatge queda sorprès de què a ell no l'interpretin correctament i als l’altres els serveixi a la primera, si ho han pronunciat els dos igual! Doncs no, tu no ho pronuncies igual.

D’ençà que he tornat m’he dedicat a escoltar els “homes del temps” de tots els canals televisius i penso que tampoc tenen ben ubicats aquests països. Quan estan explicant-nos l’evolució del temps a nivell europeu, després de mostrar-nos l’anticicló que hi ha per la Mediterrània, diuen: “I s’acosta una borrasca que els darrers dies ha afectat al nord d’Europa…” (en aquest moment miro el mapa intentant veure i endevinar els paísos que hi ha sota els núvols i a veure com ha afectat a Noruega, Suècia, Finlàndia, Dinamarca, Islàndia… però el metereòleg continua dient:) ”…a països com Polònia, Alemanya, Holanda i el Regne Unit”. Això és el nord d’Europa! Resulta que els països escandinaus ja és el Pol Nord! El Nord d’Europa s’acaba al Bàltic, més enllà només hi ha el fred, la gelera, els fiords, els icebergs, els víkings, els trols…

Degut a la seva latitud des del mes de maig fins el juliol hi ha 20 hores amb llum de sol, i de novembre a febrer  poques hores amb llum de sol. Si ens traslladem a les zones de l’Àrtic el sol o no es pon o no acaba de sortir. Diuen que qui hi va, la principal dificultat d’adaptació és per la llum. Penseu que en algunes èpoques de l’any a les 12 del migdia ja hi ha una claror com a les sis de la tarda de l’hivern d’aquí. Els horaris també són correguts: treballes des de les 7-8 fins les 4-5 de la tarda. Esmorzes d’hora, es dina (lo de dinar és un dir, a vegades és un brunch) a les 11:30 i es pot sopar a les 6 de la tarda. Les hores que queden fins anar a descansar s’han d’omplir amb una activitat  determinada, si no la tarda és inacabable.

Sortida de la lluna

Aquests països tenen una gran barreja de cultures. Una tarda, a Oslo, vam tenir una trobada amb amics i coneguts. Les nacionalitats eren: una catalana, un hindú, una valenciana, un matrimoni polac, una pamplonica, un noruec, una catalana casada amb un noruec, una russa (afincada a Islàndia i que treballa a Oslo), un venezolà… Babel!

L’arribada a Noruega no és gens fàcil per una persona que s’hi vol instal·lar. A més de la dificultat idiomàtica, insalvable durant bastant de temps i fins que no arrenques amb l’anglès, l’aventura més gran és la recerca de pis. Ni un lletrero, ni una agència… tot en dues pàgines d’internet i en corones noruegues. I un dineral! Però Noruega t’enamora.

La seva geografia és  d’allò més curiós: 2500km de sud a nord que si els fas en cotxe tardes 32 hores. El lloc més estret té uns 125km. Té una costa escarpada pels fiords, un miler d’illes i és el país del món amb més zona costanera.

Els dos corbs Hugin i Munin
sobre les espatlles del déu Odín     

La seva història està plena d’agredolços. Sembla ser que hi ha dades d’habitants des del 10000aC a la part nord i des del 5000aC al sud. Van tenir contactes amb la Gal·lia romana i amb els pobles germànics que introduïren l’alfabet i una nova religió amb els déus Thor i Odin i hi van fer assentaments fins el segle VIII dC. El 870 s’unifiquen aquests assentaments de petits regnes i neix el primer regne de Noruega, a la part meridional i costanera.

Aquí comença l’hera dels víkings (el que fa expedicions?): expansió i migració cap a Groenlàndia, Islàndia, illes Fèroe, Gran Bretanya i Irlanda. El segle X hi entra el cristianisme amb la predicació d’Olaf Haraldsson (sant Olaf). El segle XIV s’uneixen Noruega i Suècia i més tard s’hi suma Dinamarca. El sXVI Suècia es separa i Noruega i Dinamarca segueixen unides fins el sXIX.

En el món de l’art i la cultura també ha deixat la seva empremta. Per tot arreu hi ha els trols (gent de la muntanya?), personatges mítics, antropomòrfics, ogres temibles, salvatges, astuts… amb formes grotesques, com si fossin aborígens amb grans narius i orelles. Música i literatura n’han deixat constància. I un altre element curiós són els corbs. La població que aquí tenim de coloms allà la tenen de corbs: n’hi ha per tot arreu i no són negres, són grisos.

*       *       *

PERSONATGES NORUECS

Henrik Ibsen (Skien 1828 - Christiania (Oslo) 1906) va ser un gran dramaturg, pare de la dramaturgia moderna. Va començar dirigint un teatre a Christiania i després va anar a Roma i Munich per millorar la seva formació. La seva producció va passar per tres etapes: una romàntica, Peer Gynt, un somniador sense conviccions que ho deixa tot a la fantasia, caricatura del geni noruec, i Brand; una segona de crítica social, Casa de nines i Un enemic del poble; i una tercera simbolista i metafòrica, L’ànec salvatge i La dama del mar.

Bjørnstjerne Bjørnson (Kvikne 1832 - Paris 1910) va ser un escriptor preocupat per la llengua noruega i defensor d'utilitzar el nynorsk com a llengua oficial de Noruega. S'inicia com a periodista fent crítica literària. Dintre de les seves obres cal destacar Synnove Solbakken i Arne que tracten de la vida camperola. És l’autor de la lletra de l’himne nacional noruec: Sí, vam estimar aquesta terrra. Membre del Comité Nobel que va crear els premis, l’any 1903 li va ser concedit el Nobel de Literatura.

Edvard Grieg (Bergen 1843 - 1907) és el músic més important del sXIX. Nascut i enterrat a la ciutat de Bergen, a la seva finca de Troldhaugen (la muntanya del trol) va ser compositor i pianista. Va a Dinamarca per millorar la seva formació i escriu peces sobre trols, La marxa dels trols, la partitura de Peer Gynt sobre l’obra d’Ibsen, i el poema simfònic L’última primavera, una melodia elegíaca. Fou el director musical de l'orquestra Filharmònica de Bergen.

Edward Munch (Løten 1863 - Ekely 1944) és el pintor noruec més important de tots els temps. Va tenir una infància molt difícil, de la que en va sorgir una personalitat conflictiva i una mica desequilibrada, que ell mateix considerava la base del seu geni. Els temes més freqüents en la seva obra són els relacionats amb els sentiments i les tragèdies humanes, com la solitud, l’angoixa, la mort… Comença com impressionista però deixa aquest estil i es converteix en el pare de l’expressionisme. El crit, El petó, La nena malalta…

Gustav Vigeland (Mandal 1869 - Oslo 1943) se’l considera l’escultor nacional noruec. Fill de família d’artesans comença a treballar la fusta. Viatja a Paris on coneix Rodin i a Itàlia on es familiartiza amb l’art antic i del renaixement. A la tornada comença a treballar sobre els temes que dominaran la seva producció artística: la vida quotidiana, la mort, l’home, la dona, la família… La seva fama es deu a les dues-centes escultures monumentals que hi ha a Oslo a l’interior del Frognerparken, conegut com el Vigelandsparken.

Escultura del tigre a la plaça
de l'estació d'Oslo

Munch - Dibuix d'un tigre 

Vigeland - Avi i nét 

Munch - El crit