=El que realment necessia l’home és un canvi radical en l’actitud envers la vida. Ho ha d’aprendre cada un de nosaltres i ho hem ensenyar als demés: en realitat no importa que no esperem res de la vida, el que veritablement importa és si la vida espera alguna cosa de nosaltres.
El llibre es titula L’home a la recerca de sentit i és un dels 10 llibres més influents del segle XX. El seu autor, Viktor Frankl (Viena, 1905-1997) era austíac, d’origen jueu, neuròleg, psiquiatre i doctor en filosofia. El 1935 comença a exercir la medecina. El 1941 contreu matrimoni. El 1942, amb la seva esposa i els seus pares, és deportat a un camp de concentració. El 1944 és traslladat a Auschwitz. El 1945 és alliberat. Viktor Frankl va sobreviure a l’Holocaust, però tant la seva esposa com els seus pares van morir en els camps de concentració. Torna a exercir la medecina a Viena i el 1945 escriu L’home a la recerca de sentit. Des del 1961 és professor, a més, de cinc universitats als Estats Units: Harvard, Stanford, Dallas, Pittsburgh i San Diego. Dóna classes a la universitat fins als 85 anys. Mor als 92.
“Vida” no significa una cosa vague, sino quelcom molt real i concret que configura el destí de cada persona, diferent i únic en cada cas.
A l'home se li pot arrabassar tot excepte una cosa: l'última de les llibertats humanes –l'elecció de l'actitud personal davant un conjunt de circumstàncies– per decidir el seu propi camí.
La llibertat íntima mai no es perd. És aquesta llibertat espiritual –que no se'ns pot arrabassar– la que fa que la vida tingui sentit i propòsit.
Una vida activa fa que l’home sigui creatiu; una vida passiva, el fa gaudir de la bellesa. Però un home que pateix per una vida buida de creació i de goig per forces que li són alienes, ha d’entendre que també és positiva la vida, que tots els aspectes de la vida són igualment significatius, de manera que el patiment també ho ha de ser.
El patiment és un aspecte de la vida que no el podem defugir, com no podem defugir ni el destí ni la mort. ¿Té sentit el patiment? Si no té sentit tampoc el té sobreviure.
Una vida, l’única finalitat de la qual fos superar-la o morir, que el seu sentit només depengués de la casualitat, no valdria la pena de ser viscuda.
La persona que accepta el seu destí i el sofriment que comporta, té moltes més oportunitats per afegir a la seva vida un sentit més profund. Pot conservar el seu valor, la seva dignitat, la seva generositat. O es pot oblidar de la seva dignitat humana i ser poca cosa més que un animal.
Moltes vegades és una situació externa excepcionalment difícil la que fa que l’home creixi espiritualment. Acceptar les dificultats és una manera de provar la força interior.
Hi ha moltes oportunitats per donar sentit a la vida. La vida humana no acaba mai, i aquest infinit significat de la vida comprèn també el patiment, l’agonia, les privacions i la mort.
En els moments difícils sempre hi ha algú que ens contempla –l’esposa, un fill, un amic, Déu– i que no voldria que el decepcionéssim.
Res es pot desfer i res es pot tornar a fer.?
Aquests textos són d’un llibre que, probablement, molts de vosaltres haureu llegit però que de tant en tant val la pena recordar i avui, en el temps que correm, penso que és un moment per rellegir-lo. Ens parla de com l’home ha d’arribar a trobar la seva rao per viure ja que, si no, la vida no té raó de ser.
El llibre es titula L’home a la recerca de sentit i és un dels 10 llibres més influents del segle XX. El seu autor, Viktor Frankl (Viena, 1905-1997) era austíac, d’origen jueu, neuròleg, psiquiatre i doctor en filosofia. El 1935 comença a exercir la medecina. El 1941 contreu matrimoni. El 1942, amb la seva esposa i els seus pares, és deportat a un camp de concentració. El 1944 és traslladat a Auschwitz. El 1945 és alliberat. Viktor Frankl va sobreviure a l’Holocaust, però tant la seva esposa com els seus pares van morir en els camps de concentració. Torna a exercir la medecina a Viena i el 1945 escriu L’home a la recerca de sentit. Des del 1961 és professor, a més, de cinc universitats als Estats Units: Harvard, Stanford, Dallas, Pittsburgh i San Diego. Dóna classes a la universitat fins als 85 anys. Mor als 92.El llibre descriu la vida del presoner d'un camp de concentració des de la perspectiva d'un psiquiatra. En aquesta obra exposa que, fins i tot en les condicions més extremes de deshumanització i sofriment, l'home ha de trobar una raó per a viure, basada en la seva dimensió espiritual. Sense ella es produeix un col·lapse interior que pot conduir a l'home al buit existencial o bé a la mort.
Explica la manera com va poder sobreviure, malgrat que ho va perdre tot i tot el que pagava la pena li ho havien arrabassat. Patí fam, fred i brutalitats. En diverses ocasions va estar a punt de morir. L'objectiu del llibre és ajudar les persones a assolir una fortalesa esperançadora sobre la capacitat humana de trascendir les seves dificultats amb dignitat, mitjançant el descobriment del sentit de la seva vida, sentit que no l’inventem, sinó que el descobrim.
Per Viktor Frankl la recerca del sentit de la vida constitueix la força primària dels impulsos de l’home, ja que si no lluita per això i es limita a vegetar, deixa de ser persona. És l’home mateix i ell sol qui l’ha de trobar. Aquesta reflexió és la que li va servir de base per al desenvolupament de la Logoteràpia, mètode psicoterapèutic que es basa en la voluntat de sentit (logos=sentit, paraula, raó), diferent del psicoanàlisi de Freud (voluntat de plaer) i del d’Adler (voluntat de poder).
El mateix Frankl descriu la logoteràpia d’una manera mig humorística dient que en el psicoanàlisi, el pacient s’estira en un divan i explica al metge coses que, de vegades, són molt desagradables de dir. En la logoteràpia el pacient s’està assegut, ben dret, i ha de sentir coses que, de vegades, són molt desagradables d’escoltar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada