la moda l

De les nines de retallar
a la Barbie

La paraula “moda” designa un fet distintiu de la personalitat humana i ve del llatí modus, que significa norma, mesura i tot el que això comporta d’unió, d’equilibri i d’harmonia entre elements dispars i que marquen o modifiquen la conducta de les persones. El concepte “moda” es pot aplicar a qualsevol camp de l’activitat humana ja sigui en l’àmbit de la cultura (en la pintura, en l’arquitectura, en la música, en la literatura…), com en l’esport, en els estudis, en el parlar, en l’estil de vida, en la manera de comportar-se o en el vestir…

 L’estar de moda –que apliquem a qualsevol moviment que sigui usual durant un temps– podem constatar que posa l’accent en allò que és nou i efímer, fugisser, hi ha qui està de moda un sol dia! La moda est l'art de la beauté qui passe. Però no sempre és així. Hi ha coses, moviments, que des que emergeixen no han deixat de ser usuals, corrents, no han passat mai de moda… Són els clàssics:  n'hi ha a tots els camps.

 El comentari d’avui està centrat en el camp del vestir, ja que quan es parla de “moda” en el 95% dels casos es vol dir vestit. Originàriament el terme le mode, en masculí, es fa servir a França per designar la manera de vestir de la gent i els diferents detalls de la roba. Poc després es feminitza la paraula i apareix la mode, tal vegada per trencar la tendència masculina i donar-li un aire flexible, intuïtiu, de caprici, de vitalitat, de varietat… i passa a ser quelcom voluble i és aquí on, aparentment, radica la seva gràcia. Però això comporta el perill, molt freqüent avui dia, de la insensatesa: deixar-se portar pel caprici, fer qualsevol cosa per cridar l’atenció a qualsevol preu, fer l’esnob, el ridícul, ser cursi. Coco Chanel, que va inventar la dona elegant, deia que “la moda ha de fer somriure, no riure” i que “si no pots ser elegant, sigues extravagant”.

Femenina i masculina la moda ha arrelat profundament en tota la societat. Si bé al començament estava adreçada sobre tot a la dona, després es va adreçar a les adolescents. Però els magnats del consumisme es van adonar que perdien el 50% del mercat i es van dedicar a fer mirar al mirall als nois. I ho han aconseguit. Avui els nois tenen per model Adonis, icona de proporcions clàssiques, sense ni un pèl ni al pit ni a les cames.  Són joves que, sense cap esforç personal, només amb els efluvis que desprèn el seu cos després de ruixar-se amb colònia, desodorant i perfum, tot ho aconsegueixen. I aquest tot no és qualsevol cosa, no és ni tan sols una cosa (o sí?)… sempre és un objecte de plaer, una noia! I les noies aconsegueixen… un noi!

Avui la moda obté la seva força i el seu prestigi en les convencions socials per la seva condició de pura forma buida de contingut. La moda és un joc al que hi juga tothom. Un joc d’aparences, d’innovació, de canvis continuats. Un joc divertit i festiu ja que embelleix, adorna, celebra. En una festa el més important és el vestit. D'aquí a dos dies es celebrarà la festa dels Oscar. La pasarel·la més important del món no és a Barcelona, Madrid, Milan, Paris, Londres o New York. És la Red Carpet del fins ara Kodak Theatre de Los Ángeles i ara rebatejat com Hollywood & Highland Center. La millor manera de vendre un model és que el porti una guanyadora que es passegi per la catifa vermella amb una estatueta daurada.

La moda s’ha convertir en un objecte de consum, ja no només venen vestits, sinó que hi ha un mercat de complements al seu voltant que gira milions: perfums, colònies, joies, bosses, sabates… Modistes, modistos i dissenyadors aconsegueixen tiranitzar la societat que, perfectament manipulada, ja no balla al so de la inspiració personal sinó de la música contagiosa dels seductors més arribistes que necessiten servir-se de personatges cèlebres per fer d’altaveu de les seves tendències. La identitat, l’existir, implica exterioritzar i aquí el mimetisme juga un paper molt important que fa que es vengui aparença com si fos identitat.

La moda no és frívola ni seriosa, ho són les persones segons com es vesteixin. Enrique Loewe diu que "la moda és un fenòmen que surt de la personalitat de l'individu". Però es continua reflectint una falta de respecte a la persona i en concret a la dona, ja que en les passarel·les es manifesta una actitud masclista on la dona encara és un objecte de plaer. Elio Berhanyer confessava fa uns anys: “de tan en tan faig una concessió a la premsa, que sempre s’interessa per allò escandalós i fotogènic, com transparències i coses així, però la gran classe és la roba ben feta”. Cristóbal Balenciaga va elevar la moda a la categoria d’art i era l’únic que sabia dissenyar, tallar, muntar i cosir un vestit.