dimecres, 25 de novembre de 2015

el jubileu de la misericòrdia

El retorn del fill pròdig, 1662 - Rembrandt van Rijn
Museu de l'Ermitage - Sant Petersburg
Perquè és eterna la seva misericòrdia. Aquesta és la tornada que es recita després de cada una de les 26 lloances del salm 136, el gran Hal·lel, el salm de lloança i d’acció de gràcies per la bondat fidel de Déu.
Perquè és eterna la seva misericòrdia el Papa Francesc ha convocat un Jubileu sobre la Misericòrdia mitjançant una Butlla que podeu llegir klikant aquest enllaç Misericordiæ Vultus. Aquest jubileu s’inaugurarà el proper 8 de desembre, solemnitat de la Immaculada Concepció, i conclourà el 20 de novembre de 2016, solemnitat de Nostre Senyor Jesucrist Rei de l'Univers.
El Papa Francesc desitja que aquest Jubileu sigui viscut arreu del món. Per als catòlics s’obrirà la Porta Santa –la Porta de la Misericòrdia– a les quatre basíliques de Roma, a les Catedrals, en una església significativa o en un santuari, i fa una crida al judaisme i a l'Islam a descobrir el tema de la misericòrdia per la via del diàleg i de la superació de les dificultats per tots conegudes.
El tema de la miseriocòrdia no és nou en l’església, és tan vell com la mateixa creació. A l’AT llegim: Deu misericordiós i clement, pacient, ric en misericòrdia i fidel, que conserva la seva bondat per mil generacions i perdona la iniquitat, la transgressió i el pecat… compassiu i misericordiós, lent per al càstig, gran en l’amor… I al NT  el mateix Jesús ens diu: Benaurats els misericordiosos perquè seran compadits… Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós
Santa Teresa un dels títols que havia previst per el Libro de la vida va ser el De las misericordias de Dios.
Jesús de la Divina Misericòrdia
pintura d'Adolf Hiła
restaurada de l'original

de  Kazimirowski
Al nostre temps també se'n parla. El 1931 la monja Faustina Kowalska té unes revelacions sobre la Divina Misericòrdia i fomenta aquesta devoció per tot el món. Les revelacions li diuen: No puc castigar al pecador més gran si acut a la meva misericòrdia… 
Sant Joan Pau II ens va dir: Déu, des de l’inici del meu pontificat, m’ha encarregat, especialment, difondre la Seva Misericòrdia.  El 1980 publica l’encíclica Dives in Miseriocordia, un reconeixement de les bondats del Senyor: …una vibrant crida de l'Església a la misericòrdia, de la qual l'home i el món contemporani en tenen tanta necessitat, tot i que sovint no ho saben Tant el mal físic com el mal moral o pecat fan que els fills i filles d'Israel es dirigeixin al Senyorcapaç d'inclinar-se cap a tot fill pròdig, tota misèria humana i singularment cap a tota misèria moral o pecat.
El papa Benet XVI el mes de març de 2008 deia: Contemplar constantment el rostre misericordiós de Jesucrist és l’herència que Joan Pau II ens ha deixat i que acollim amb alegria i fem nostra. En la paraula Misericòrdia hi trobava resumit i interpretat, per al nostre temps, tot el misteri de la redempció. El mes d’abril convoca el I Congrés Apostòlic Mundial sobre la Divina Misericòrdia ja que la Misericòrdia de Déu és, en realitat, el nucli central de l’evangeli.
Logo del Jubileu
El papa Francesc, des de l’inici del pontificat, no deixa de parlar de la misericòrdia i seria impossible recopilar totes les seves intervencions on n’ha parlat perquè ho ha fet dia sí i dia també: Déu és el Déu de la misericòrdia, no es cansa de perdonar…, no té límits…, és el cor de l’evangeli…, és una carícia de Déu sobre les ferides dels nostres pecats…, és el camí per la pau del món…, és més gran que el prejudici…
La convocatòria d’aquest Any Jubilar és la culminació, avui, d’aquest procés de misericòrdia per al trecer mil·leni que es va iniciar al Paradís. El Papa ens recorda: Déu no es cansa de nosaltres, ¡no es cansa! I durant tots els segles ha fet el mateix malgrat molta apostasía del poble. I Ell sempre torna perquè és un Déu que espera des d’aquella tarda al paradís terrenal. Adam sortí del paradís amb dolor i amb una promesa. I Ell és fidel a la seva promesa ja que no es pot negar a si mateix. És fidel. És el Déu que ens espera, sempre.
El Jubileu es refereix a la gran porta de la misericòrdia de Déu. El Senyor no força mai la porta: Ell també demana permís per entrar… «Mira, estic dret davant la porta i truco. Si algú escolta la meva veu i obre la porta, entraré a casa seva i soparé amb ell i ell amb mi». ¡Imaginem-nos el Senyor que toca a la porta del nostre cor! 
En la carta que va escriure per concretar aspectes de com viure aquest any jubilar, i que podem llegir aquí, diu:
«Per viure i obtenir la indulgència els fidels estan cridats a:
1. fer un breu pelegrinatge cap a la Porta Santa (qualsevol de les obertes arreu del món) com a signe del desig profund d'autèntica conversió;
2. unir aquest moment, abans de res, al Sagrament de la Reconciliació i a la celebració de la santa Eucaristia amb un reflexió sobre la misericòrdia;
3. acompanyar aquestes celebracions amb la professió de fe i amb l'oració per a mi i per les intencions que porto al cor per al bé de l'Església i de tot el món;
4. els malalts i les persones grans i soles, que no puguin sortir de casa serà de gran ajuda viure la malaltia i el sofriment com a experiència de proximitat al Senyor.  Que rebin la comunió o participin en la santa missa a través dels mitjans de comunicació, així serà per a ells la manera d'obtenir la indulgència jubilar.
5. per als presos, que experimenten la limitació de la seva llibertat, el Jubileu serà l'ocasió per tal que a tots ells arribi realment la misericòrdia del Pare. A les capelles de les presons podran guanyar la indulgència, i cada vegada que travessin la porta de la seva cel·la, dirigint el seu pensament i la pregària al Pare, pugui ser per a ells el pas de la Porta Santa, perquè la misericòrdia de Déu, és també capaç de convertir les reixes en experiència de llibertat».
I també ens recorda que aquest any hem de viure més intensament les obres de misericòrdia, tant les corporals com les espirituals: tot un programa per comprometre més la nostra vida en el tracte amb les persones que tenim al voltant: pares, fills, néts, amics, companys, veïns… i amb els que es troben a la perifèria de la seva pròpia existència: abandonats, presos, desemparats, amb addiccions, sols, desesperançats



Cap comentari:

Publica un comentari