350

Aquest matí m’ha vingut a mans un text que he pensat que val la pena tenir-lo present davant la problemàtica que es presenta en aquest país després dels resultats de les eleccions d’ahir. Tots els polítics prometen, tots parlen dels ciutadans, tots diuen que serviran al poble, però després, quan governen, resulta que s’obliden de les promeses i els ciutadans passem a un segon pla mentre ells viuen a cos de rei (¿o millor dir a cos de parlamentari?), sense deixar de cobrar el sou, sense acomiadaments, sense atur i amb un grapat de privilegis dels que no podem fruir la resta de mortals.

350 és una xifra que no podem oblidar.

350 és el nombre de diputats del Parlament espanyol.

350 són les persones que hauran de governar-nos durant quatre (¿?) anys.

350 són les voluntats que s’hauran de posar d’acord per vetllar pels interessos dels gairebé 47 milions d’habitants d’Espanya.

350 és la suma dels diputats electes que van des d’1 diputat solitari fins als 120 del grup majoritari.

350 és la quantitat de persones que s'han de posar a treballar amb esperit de servei als ciutadans des d'avui mateix.

350 és el nombre de persones a les que hem d’exigir que facin la seva feina sense adormir-se, sense corrupció, sense interessos partidistes, sense deixar d’anar cada dia a la feina, exigint que se’ls acomiadi per faltes d’assistència a la feina fins i tot justificades (com a la treballadora de Lleida que se li va aplicar l’article 52.d de l’Estatut dels treballadors), sense valdre’s de tots els privilegis que ells mateixos s’han atorgat…

350 són les raons que hem de tenir clares els ciutadans per tal que els parlamentaris (de l’Estat i Autonòmics!) no ens continuïn prenent el pèl.

* * *

El text que avui he llegit està escrit l’any 50 aC. O sigui, que ja fa més de 2000 anys la cosa funcionava més o menys com ara: els que manen pensen només en ells i s’aprofiten dels manats. Diuen així uns retalls del llibre:

Estimeu la justícia, els qui governeu la terra.

Escolteu, doncs reis, i compreneu-ho,

apreneu-ho governants d’arreu de la terra;

pareu l’orella els qui domineu multituds

i esteu orgullosos del nombre dels vostres pobles.

Però hi ha qui diu dintre seu:

és curta i trista la nostra vida…

és com el pas d’una ombra…

Vinga doncs, a fruir dels béns que es toquen,

aprofitem-nos de les coses amb afany…

Omplim-nos de bons vins i de perfums…

Que ningú de nosaltres no quedi exclòs de la nostra ufana;

que és aquesta… la sort que ens toca.

Oprimim el pobre i el just,

no planyem la viuda… ni l’ancià

parem insídies al just, que ens és una nosa;

ens reprotxa que ens apartem de la llei…

i se’ns ha tornat l’acusador del que pensem.

Aquest text correspon al llibre de la Saviesa, llibre atribuït a Salomó i en ell se’ns descriu com és la Saviesa i com moldeja el cor de l’home que viu d’ella:

La saviesa, és resplandent, mai no es merceix;

la contemplen facilment aquells qui l’estimen,

i es fa trobadissa als qui la busquen…

El qui matineja per buscar-la…

la trobarà asseguda a la porta de casa.

…Em fou donat el seny, vaig suplicar,

i em vingé l’esperit de la saviesa.

L’he apreciada més que ceptres i trons…

Per ella coneixo la força dels esperits i els pensaments dels homes…

Posseeix un esperit intel·ligent, amant del bé, agut,

lliure,  estima els homes…

És més meravellosa que el sol,

la maldat no pot res contra la saviesa.

¿Seria molt demanar que tots els governants de l’Univers aprenguessin a servir, a governar, amb l’esperit de la Saviesa?