Magallanes va iniciar un viatge en el que volia arribar a les illes de de l’especiaria de l'Orient per prendre’n possessió en nom de l’Emperador i fer-se'n l’amo. Va aconseguir això i molt més: donar la volta al món, obrint el camí pel Mar del Sud, a tocar de l'Antàrtida.
Magallanes va tornar obsoleta la cosmografia de grecs i romans i va fixar per sempre la mesura de l'òrbita de la terra. Va posar els límits al planeta. Va tardar 3 anys en aconseguir-ho. I ho va haver de fer salvant tots els inconvenients derivats de la fam, dels desastres naturals, amb morts, desercions i traïcions dels seus, amb tempestes, sense veure cares noves…
Magallanes va voler fer una primera demostració de força a la petita illa de Mactan davant un insignificant rajà i va pensar que amb poca gent els sotmetria, però el rajà va respondre que també ells tenien llances i que les sabien fer servir. Magallanes opta per les armes. Fa una expedició de càstig per tal que la resta d’illes vegin la força dels espanyols, però no li va sortir bé i va morir en el combat. El cos de Magallanes, va ser un trofeu que el rajà va mostrar a tot l’arxipèlag. No en va quedar cap rastre, va desaparèixer en el misteri de tot allò que és desconegut.
Magallanes, el navegant més gran de la Història, qui dominà els elements, va vèncer tempestes i va sotmetre homes, ho havia aconseguit tot. Havia trobat el pas pel sud del continent americà, havia trobat les illes de l'especieria, havia tocat l’altre extrem de la terra, havia guanyat per a la Corona espanyola illes riquíssimes… Gràcies a ell molts infidels es van convertir, hi va haver la primera missa a les Filipines, la primera creu… Tot li havia sortit bé, ¿què més podia desitjar? Esperava tornar a casa i veure la dona i els fills i retre homenatge a l'Emperador. Res d'això va poder ser. En el moment més alt i magnífic de la seva vida, d’una manera insensata, va perdre la vida, que no la victòria, en un lloc desconegut i a mans d’una munió d’illencs. La seva dona i els dos fills van morir prematurament.
Magallanes va fer la “revolució magallànica”, va completar la circumval·lació de la Terra i amb ell començà la globalització: persones, comerç i diners viatgen plegats; tot el capital europeu dóna la volta al món; comença el comerç global, la geopolítica planetària, hi ha canvis en el tràfic marítim, el comerç i les finances. Canvia la motivació de l’or i metalls del Nou Món per les espècies d’Orient. Apareix un nou mecanisme de finançament: la col·laboració entre el capital públic (la Corona) i el privat (mercaders castellans) que recuperen els seus diners amb grans interessos.
Pigafetta, el cronista i biògraf italià de l'expedició, l’únic fidel a Magallanes des del primer moment, mai va oblidar la seva gran gesta. El retrata així:
Amb seixanta homes i ell al capdavant pensa que amb quatre tirs i dues fuetejades quedarà assentada la intangibilitat de la corona hispànica. Però les roques de corall impedeixen que els bots arribin a la platja, i ni bales ni fletxes arriben als enemics. A Magallanes el fereixen en una cama i el persegueixen a mort. Cau bocaterrosa cosit per les llances i les armes dels indis. I d’aquesta manera van llevar la vida al qui era el nostre mirall, el nostre consolador i el fidel cabdill.
Espero que la fama d'un capità valerós com Magallanes mai s'esborrarà de la memòria del món. Entre les moltes virtuts que l’adornaven, sobresortia la de la fermesa fins i tot davant de la major desgràcia. Va suportar la fam amb més paciència que qualsevol altre. No hi havia, en tota la terra, un home tan entès en el coneixement dels mapes, de les rutes i de la nàutica. I la veritat d'això es manifesta en que va dur a terme allò que abans ningú va saber descobrir o no va tenir ànims per arribar a fer-ho".
Pigafetta ha llegat a la posteritat la fama del gran oblidat Magallanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada