persones 2 - antoine de saint-exupéry l - l'home

Escriptor, pilot, aventurer, cineasta, filòsof, explorador, periodista, embaixador, artista, inventor, científic… Saint-Exupéry era un humanista, un home del Renaixement. Era un home d'acció, de meditació i de reflexió. Nascut el 29 de juny de 1900 i batejat amb els noms d’Antoine, Jean-Baptiste-Marie i Roger, Saint-Exupéry és un personatge fora sèrie i poc conegut en les facetes que va desenvolupar. Turbulent i caòtic, Antoine mana per sobre dels seus germans. Constantment inventa jocs que exigeix els altres que hi juguin. Molt lligat a la seva mare (va perdre el pare quan tenia quatre anys) espera la nit per rebre el seu bes abans d'anar a dormir i pateix quan ella no ho fa. Representa petites peces de teatre on hi fa sortir tots els seus germans i altres amics, manifestant-se ell com un actor sorprenent. Escriu versos que recita en veu alta i s'enfada quan no se l'escolta amb atenció. Mostra una sorprenent curiositat per als motors, els trens i els enginys voladors. 

Als dotze anys, d'amagat de la seva mare, va fer el seu primer vol a l'aerodrom d'Ambérieu en un Berthaud-Wroblewski amb el pilot Gabriel Salvez. I no va parar fins arribar a la conquesta del cel. El passat dia 6 d’abril va fer 70 anys de la primera edició d’El Petit Príncep, l’obra més coneguda i divulgada d’Antoine de Saint-Exupéry. 

Jules Roy, escriptor i militar francès, en el seu llibre Passió de Saint-Exupéry, diu: “Saint-Exupéry ens ha obert el cel de la mateixa manera que Melville i Conrad ens han descobert la mar… Si l’avió no hagués existit, Saint-Exupéry l’hauria inventat”. Sens dubte. Rellegint Antoine de Saint-Exupéry (Saint-Ex, Saint-Exu o Tonio, com l’anomenaven els amics) no ens podem sostreure de conèixer les seves facetes com a home, amic, company, aviador i escriptor. Cap d’elles es pot separar per estudiar-la aïlladament. Saint-Ex és tot això i per comprovar-ho hem de llegir els seus escrits.

La seva vida d’aviador fa que vagi d’aquí a allà i que ens pugui dir coses com:

• Guanyo 25000 francs al mes, amb  els que no sé què fer, em cansa gastar-los, i començó a ofegar-me dins d’una habitació que vaig omplint d’objectes que mai no em serviran per a res, que els aborreixo des del mateix moment que em pertanyen i que, malgrat tot, cada dia augmenta la pila. Sens dubte estic fent, sense saber-ho, ofrenes a un déu desconegut.
• Resulta una vida una mica estranya, això de no estar mai enlloc…
• M’he hagut d’aixecar a les sis del matí per tal de treure a pasturar pels núvols un Bréguet. Al cap de deu minuts ha manifestat el desig imperiós de tornar a les quadres.
• No saps lo preciosa que és l’aviació… Quina professió tan feliç!

L'avió Berthaud-Wroblewski amb
el que va fer el baptisme de l'aire

És impossible entendre Saint-Ex si no s’ha provat la màgia del vol per tal de descobrir l'avió com a eina d'auto-descobriment, de trencar amb la vida monòtona, i per veure la imatge de la terra de manera diferent quan es veu des de dalt: la terra, les cases, els camps, els solcs, els llums, les fogaines, el cuc d’un tren que travessa els camps… La cara d’un planeta on la humanitat llaura la seva existència. Quan Saint-Ex veia això pensava en totes les persones que hi havia dintre de cada lloc, amb la història de cada un, en la convivència de tots plegats… aquesta és la màgia del volar, no la velocitat que ens impera avui.

En una regió muntanyosa com Espanya els cims perforen els núvols, i en una baixada, amb avaria o sense, un hi topa sense veure-les. Em van dir: “és preciós navegar amb la brúixola per sobre els mars de núvols, però recorda: per sota hi ha l’eternitat”. Amb els motors al ralentí em deixava caure cap a Perpignan, que es veia blau. Era preciós. No et pots imaginar la suavitat d’una baixada quan ja no es té por ni a les avaries, ni a la broma, ni als núvols baixos que es tanquen als teus peus sobre les muntanyes “per sota de les quals hi ha l’eternitat”. El motor pot fallar, ja no importa, es té la seguretat d’arribar al rectangle verd… després les darreres cases, els darrers arbres: l’aterratge. És una cosa deliciosa aterrar. 

La seva personalitat era peculiar. Els seus amics pensaven de manera diferent sobre ell. Magnífic per uns, introvertit per d’altres. Es sorprenien que estalviés per a poder-se comprar un sextant! Escriu contes. Es prepara per entrar a l’Escola Naval. Suspèn l’examen. ¿Què fer? Aquell estiu se’l passa amb els amics per Saint-Germain-des-Prés, a la terrassa del bar chez Lipp, a la pastisseria A la Dame Blanche, escoltant música a casa d’una amiga, o al cinema a veure Charles Chaplin.

Passat l’estiu entra a treballar en una oficina i després en una empresa de camions, la qual cosa fa que viatgi molt per tot França i conegui tots els racons. Arriba el temps d’anar al servei militar: li toca l’aviació. Es treu el títol de pilot civil i militar. A Le Bourget comença les seves aventures, fa acrobàcies, vola tocant els matolls, l’anomenen “el condemnat a mort”. Un diumenge, volant a poca alçada, se li acaba la gasolina, perd velocitat i capota: fractura de crani, convalescència, ha de deixar la nòvia que tenia…

Viatger infatigable per la seva professió, iniciador de l’aviació comercial, pilot de reconeixement a l’exèrcit durant l’ocupació nazi, pateix accidents dels que sempre en sobreviu: rotura del crani, perdut al desert, a les muntanyes… pel que fa als escrits és l’home que millor ha sabut contar l’odissea dels homes lliurats al domini de l’espai. Soc feliç amb el meu ofici, jo.

Després entra a la Companyia d’aviació Latécoère com a pilot comercial i de correu. Saint-Ex pot deixar l’oficina, el comerç i els camions. La seva vida canvia del tot. Serà pilot de proves de tots els nous avions que apareixen. Arrisca mil vegades la seva vida ja sigui en avió, a peu o en camell; fa gestions diplomàtiques o sagnants; salva pilots perduts; plora les víctimes; redueix o venç els enemics… Viatja per tot el món: Moscú, Vietnam, Madrid, Barcelona, Dakar, Algèria, Marroc, Libia, Nova York, Tunisia, Sardenya, Còrsega, Brasil, Tierra de Fuego, Patagonia, Mali… No és el perill allò que estimo. Jo sé què estimo. Estimo la vida.

Salta l’Atlàntic per fer de director de la línia Aeropostal argentina. S’estableix a Buenos Aires per tal d’establir noves línies per tot el país, des del nord i la Patagònia fins a Tierra de Fuego. Allà, el 1931, es casa amb Consuelo Suncín, de El Salvador. Enviudada dues vegades va anar a viure a Buenos Aires on va conèixer a Saint-Ex. Es casen a França i malgrat el matrimoni no va ser ideal, Antoine sempre la va tenir prop del seu cor. Reveig els ulls de la meva dona. No veuré més que aquests ulls.

Pilotés l’avió que pilotés Saint-Ex sempre era una sola cosa amb l’avió. Aquesta aventura de l’Atlàntic i les seves peripècies en els innombrables vols que feia el duran a veure de quina manera pot introduir millores als avions. El seu esperit inquiet i la seva ment efervescent fan que faci càlculs i dibuixos sobre qualsevol paper que després procurarà aplicar als avions. Creu que és més important l’experiència dels homes que arrisquen les seves vides per anar més enllà, que el que diuen els enginyers en els despatxos. Aquesta faceta d’inventor és la menys coneguda, però no menys important. Del 1934 al 1941 registra 11 patents d’invents tècnics i 4 millores a França, i una patent als Estats Units. Algunes d’aquestes idees encara avui funcionen en aparells nordamericans.

En plena guerra mundial és mobilitzat al grup d'aviació 2/33 per fer tasques de reconeixement fotogràfic. Després de l'Armistici s'exilia als Estats Units i des d’allà fa una crida radiofònica als francesos en un intent de reconciliar –sense èxit– el govern de Vichy i el general De Gaulle. Quan torna reprèn les tasques fotogràfiques per l'exèrcit. El 31 de juliol de 1944 inicia, amb el seu avió, un P-38 Lightning, una missió de reconeixement fotogràfic sobre el seu país, encara ocupat pels nazis, en una zona entre Annency i la Provença, per tal de tenir uns darrers documents i poder traçar mapes precisisos del lloc on el proper 15 d’agost els aliats havien fer el desembarcament al sud de França. Els testimonis d’aquella època van veure un avió que es va incendiar i va caure al mar.

El 1998 un pescador va trobar a la platja, a l'illa de Riou, prop de Marseille, un braçalet en el que hi havia gravats el seu nom, Antoine, el de la seva esposa, Consuelo, i el dels seus editors americans, Reynal & Hitchcock. El 2003 es van local·litzar les restes de l’avió i van ser identificades gràcies al seu número de sèrie. Avui estan exposades al museu que hi ha a l’aeroport de Le Bourget, en un espai consagrat a l'escriptor aviador. El 2008 Horst Rippert, un antic pilot de la Luftwaffe, va declarar al diari La Provence que “aquell dia de 1944 –jo tenia 19 anys i pilotava un Messerchmitt BF 109– mentre sobrevolava la regió d’Annency un avió aliat es va creuar a 3.000 metres per sota meu. Li vaig disparar i tocar, es va incendiar i va caure en picat al Mediterrani. Si hagués sabut que era Saint-Exupéry, no l'hauria abatut”. Antoine de Saint-Exupéry tenia 44 anys quan va morir: va trobar la mort volant, exercint la seva professió.

El 1975 es va descobrir un petit asteroide i se’l va batejar com (#2578)Saint-Exupéry. Se li va donar el nom de l’escriptor i aviador francès en honor al seu reconeixement mundial. El motiu és que el personatge d’El petit príncep viu en un asteroide.