europa l - eleccions europees i eurodiputats

Avui encara falten uns dies per a les eleccions europees i crec que davant la campanya de propaganda muntada on si escoltes el què diuen parlen de tot sense dir res –i alguns sense parlar d'Europa– val la pena que ens preguntem si de veritat sabem què és això de la Unió Europea, si de verirtat sabem què fan allà els “nostres” 751 representants i si sabem quina vida porten ja que –a més de pagar tots els de casa nostra, els del govern central i els de les altres 16 autonomies, en total 160.000 persones (veure entrada al blog És una vergonya!)– també paguem els sous, les despeses personals, els cotxes, les persones que tenen contractades, les dietes, la pensió (només cotitzen 5 anys)… dels europarlamentaris! No sabem quina vida porta aquesta gent, ni si s'estressa traballant, ni si cobra el suficient… El que sí queda clar és que hi ha bufetades per a ser dels primers de les llistes que confeccionen els partits. ¿Per què deu ser que molts vulguin deixar  família i casa per anar a viure a Brussel·les? Un dels europarlamentaris belgues –un que ho viu en primera mà– ens ho explica en aquest vídeo.

Queda molt clar. És possible que us pregunteu ¿perquè no els hi ha caigut la cara de vergonya?…, no us preocupeu, us ho tornareu a preguntar quan hagueu paït el minut de la intervenció de l’altre eurodiputat del proper vídeo, una mica incendiari, però si li treiem el final, la resta és per fer-nos pensar: la corrupció no és només a Barcelona, a Catalunya, a Espanya…: està muntada a nivell internacional.

Ara, ¿no us feu la pregunta de si val la pena mantenir aquestes estructures mentre als parlamentaris se’ls omple la boca dient que s’ha de reactivar l’economia per tal que la gent surti de l’atur? A un li ve al cap el malpensament que no val la pena votar per elegir uns personatges que es “representen” a ells mateixos mentre ens volen fer creure que treballen per als ciutadans.

¿On són els parlamentaris…?

Davant l’actuació de molts polítics submergits en la corrupció, només preocupats pels interessos de partit, desinteressats per les persones i els problemes que pateixen, amb ideologies anticristianes (no antireligioses, que les altres religions no les toquen), amb beneficis per una minoria… i que ho fa gent de tots els colors i de tots els països, només ens queda repetir aquella frase tan expressiva del Papa Francesc: ¡Quina vergonya!

Brussel·les

Europa si us plau... però els europeus rebutgen massivament la UE: és la constatació que es repeteix en cada una de les eleccions. No arriba a tres de cada deu europeus els que tenen una visió positiva de les institucions de Brussel·les i només dos de cada deu pensen que són influents en el món.

Estrasburg

A Espanya la participació ha baixat al  46% en les darreres convocatòries i cada vegada hi ha més euroescèptics, no perquè no creguin que podria ser un lloc extraordinari per aconseguir una unió de veritat, amb més igualtat social, amb la lluita per la desaparició del quart món, amb un respecte a la dignitat de la persona humana… sinó perquè avui la classe política s’ha allunyat d’allò que ha de ser un bon polític, tal com ens ho recorda el Papa Francesc: ¡Demano a Nostre Senyor que creixi el nombre de polítics capaços d’entrar en un autèntic diàleg que s’orienti amb eficàcia a curar les arrels profundes i no l’apariència dels mals del nostre món! La política, tan denigrada, és una altíssima vocació, és una de les formes més precioses de la caritat, perquè busca el bé comú.

La gran política econòmica europea està dirigida pel Parlament de la Unió Europea. Alemanya mana, França i el Regne Unit l’apoien, la resta obeeixen les decisions preses. El Parlament Europeu mana, influeix, decideix, acota la política dels països: avui és decisiu per al nostre present i per al futur dels nostres fills. La contribució que pot oferir a tot el món una cultura europea que torni a tenir vida és la de retornar novament al centre de la qüestió allò que fa que un ésser humà sigui i se senti veritablement humà.

Tot allò que allí es cou –sobre tot pel que fa als temes sobre la persona i la seva dignitat– no s’aconseguirà que tingui un plantejament ètic i moral de respecte a les persones si no hi ha, asseguda als escons, gent amb virtuts, amb voluntat de defensar la dignitat de la persona humana des del començament de la seva vida fins el final natural. Totes les altres coses depenen d’això. Si no es comença per aquí, totes les decisions que es prenguin faran d'Europa un conjunt de pobles empobrits moral i espiritualment. Ha quedat clar que la crisi actual no és una crisi econòmica, ni social… és una veritable crisi moral.

Els bisbes de la Comissió de les Conferències Episcopals de la Comunitat Europea han publicat un document –amb unes consideracions generals i uns comentaris a àrees específiques– on recorden als ciutadans d’Europa algunes coses que val la pena no oblidar i que podem llegir klikant aquest enllaç COMECE. 
La crisi actual ha tensat tant les relacions entre els estats, que ha posat en dubte la solidaritat, ha incrementat la pobresa d’un bon nombre de ciutadans i ha frustrat les prespectives de futur de molts joves. La situació és dramàtica i per a molts, tràgica. Europa ja no és un centre, és una vasta perifèria del món globalitzat, i com a perifèria, ¿no pot ser una oportunitat per recuperar una actitud positiva i oferir-nos una ocasió de canvi? La contribució que pot oferir a tot el món una cultura europea que torni a tenir vida és la de retornar novament al centre de la qüestió allò que fa que un ésser humà sigui i se senti veritablement humà. Ha de tenir en compte:

• El valor de la persona com a ésser únic de la creació
• El valor del treball com activitat que dignifica l’home
• El valor del món i de la matèria, com a eina de progrés
• El valor del progrés, fruit de la intel·ligència creadora
• El valor de la llibertat, sempre condicionada, depenent de l’amor als altres