s'acosta el nadal

Fa uns dies he tornat de Noruega, on fa temps que hi vaig per motius familiars. Allà es comença a viure l’ambient nadalenc, com a la resta de països del nord, amb més anticipació que aquí. Fa més fred, ja neva, el dia s’ha escurçat molt... i els carrers s’omplen de lluminària i de cançons. Tot l’ambient és nadalenc des de fa dies… i això m’ha fet recordar un text d’Edith Stein*, de l’any 1931, i que porta per títol El misteri del Nadal. Comença amb el seu record d'aquest ambient fred i hivernal del seu país quan s’acostaven aquestes diades:

Arbre de Nadal
a Aker Brigge,
Oslo

«Quan els dies són cada vegada més curts, quan en el curs d'un hivern normal cauen els primers flocs de neu, s'obren camí amb timidesa i humilitat els primers pensaments del Nadal. D'aquesta senzilla paraula emana una fascinació misteriosa a la qual molt difícilment pot sostreure’s un cor. També els qui professen una altra fe i els no creients, als quals res diu l'antic relat de l'Infant de Betlem, preparen la festa i procuren irradiar per tot arreu un raig d'alegria. Una festa d'amor i d'alegria: aquesta és l'estrella cap a la qual tots van en els primers mesos hivernals».

Continua recordant-nos que

«per un cristià la festa de Nadal té un altre gruix tal com ens ho anuncia l’Advent: ¡El Senyor s’acosta! ¡Adorem-lo! ¡Vine Senyor, no tardis! Sí, quan de nit els arbres de Nadal brillen i sonen les campanes de mitjanit, una nostàlgia no satisfeta ens impulsa vers una altra llum resplandent… I el Verb es feu carn. Aquest és el moment en el qual la nostra esperança queda satisfeta de felicitat».

Storgata, Oslo. 4 de la tarda.
Moltes llums il·luminen els carrrers

Nosaltres ara acabem d’encetar el temps d’Advent, aquest temps tant important que li dediquem quatre setmanes. Però... ¿som conscients del que representa aquest temps?, ¿sabem què vol dir i per què el celebrem?

Com moltes paraules del nostre idioma la paraula ve del llatí adventus que vol dir “presència”, “arribada”, “vinguda”. No és una paraula encunyada pel cristianisme, sinó que ja era utilitzada pels romans en l’àmbit profà per designar la primera visita d'un personatge –el rei, l'emperador o un funcionari– amb motiu de la seva presa de possessió.

Els cristians van adoptar el terme per expressar la seva relació amb Jesucrist. En dir adventus, els cristians afirmem, senzillament, que Déu és aquí, que el Senyor no s'ha retirat del món, que no ens ha deixat sols, encara que no el puguem veure ni tocar. I a nosaltres ens toca viure i recordar, any rera any, aquesta realitat tan fonamental. Això és el que celebrem en el temps d’Advent: el temps amb el qual hem de tenir el desig de preparar la vinguda del Senyor.

D’una manera molt bonica Edith Stein, en el seu escrit, ens visualitza i esbossa la imatge del Nadal:

Pessebre en una llibreria d'Oslo

«Un pessebre i el Nen de qui sentim el batec del seu cor. I la seva Mare i Josep… i els pastors… i els Mags…, representants dels que busquen des de tot arreu i des de tots els pobles. Davant del Nen en el pessebre els esperits es divideixen i apareix també la nit de l’enduriment del cor, de la incomprensible ceguesa dels escribes i Herodes. El Nen ens situa davant la decisió d’escollir entre la llum o les tenebres».

I continua amb aquesta preciosa imatge de la nostra filiació divina:

«Amb la seva encarnació Déu es va convertir en un fill dels homes perquè aquests poguessin convertir-se en fills de Déu. Si posem les nostres mans en les del Nen i diem que ¡sí! al seu ¡segueix-me!, caminarem donant la mà a Déu. Aquesta és la base de la llibertat i l'alegria del fill de Déu… Així tindrà lloc en nosaltres un autèntic canvi de mentalitat i no tindrem por que el camí que parteix de Betlem avanci, necessàriament, cap al Gòlgota, que es dirigeixi des del pessebre fins a la creu».

Si som capaços d'ampliar l'horitzó del nostre cor, de que la vida no depengui de les nostres seguretats i de no fer resistència quan el Senyor ve a canviar-la, sabrem viure i transmetre aquestes senzilles vivències als nostres familiars i amics, i de ben segur que els ajudarem a viure l’Advent i el Nadal amb una dimensió més bella i més gran.

*          *          *

*Edith Stein neix el 1891 al si d'una família jueva a Breslau, Alemanya (avui Wroclaw, Polònia). Petita d'onze germans, d'una elevada intel·ligència i cultura va ser deixebla de d'E. Husserl i M. Scheller i arribà a ser professora de filosofia. Deixà la pràctica jueva i es feu atea. Als 30 anys llegeix una biografia de Santa Teresa i es converteix. Als 40 anys entra al convent de carmelites de Colònia on professa amb el nom de Teresa Bernadeta de la Creu. El 1942, als 51 anys, és arrestada i deportada a Auswitch, amb el número 44.074, on és cremada. El 1998 el Papa Joan Pau II la va canonitzar i el 1999 la va nomenar co-patrona d'Europa.