Al bell mig de Barcelona, a tocar de la plaça de la Catedral, al carrer Banys Nous, hi ha el centre Centre Català de Solidaritat, conegut per CECAS*, fundació privada sense ànim de lucre que es dedica a l’atenció de persones i famílies afectades per la gran pandèmia de la nostra societat global: la drogodependència. CECAS és un grup de gent que ha entès molt bé què és la solidaritat, és un grup de gent que no només està d’acord i s’identifica amb la tasca solidària que fa molta altra gent, sinó que s’hi ha adherit de fet, és un grup de gent que ha posat en solfa –i ja fa més de 25 anys que ho fa– allò que el Papa Francesc va dir als joves (i la gent de CECAS és jove) a la JMJ a Brasil: «Queridos jóvenes, por favor, pateen adelante, construyan un mundo mejor de justicia, de amor, de paz, de fraternidad, de solidaridad…, salgan a la calle, no balconeen la vida, métanse en ella, como hizo Jesús. Sean protagonistas. Le preguntaron una vez a la Madre Teresa ¿por dónde, Madre, hay de empezar a arreglar la Iglesia? Por vos y por mí, contestó ella. ¡Tenía garra esta mujer! Sabía por dónde había que empezar». I per aquí han començat, per ells mateixos, aquesta gent ha sortit del balcó i ha baixat al carrer.
El 1991, a iniciativa de Caritas i amb el suport dels bisbes de les vuit diòcesis de
Catalunya, va néixer aquest servei que l’Església a Catalunya ofereix amb la
voluntat de cobrir les necessitats de persones excloses per problemes
d’addicció. A CECAS es treballa el
tractament, la rehabilitació i la reinserció de persones amb drogodependència i
el seu entorn familiar, especialment aquelles que es troben en situació
d’exclusió social, i es treballa a partir de la seva realitat, potencialitats
i capacitats per tal que ella mateixa pugui ser la solució que li permeti
sortir de la situació d’addicció.
El Concili
Tarraconense de 1995 ordenà «donar suport amb voluntariat i amb mitjans
econòmics, al Centre Català de
Solidaritat, per a la rehabilitació de persones drogoaddictes, com a
institució comuna que és de l’Episcopat Català i de totes les Caritas diocesanes dels bisbats de
Catalunya, a través de la Fundació
“Sense Cadenes” inspirada en el Projecte
Home».
Ja
fa uns tres anys que faig aquesta tasca amb joves internats a CECAS i el resultat és extraordinari.
Primer: a mi m’ha fet veure les coses des d’un altre perspectiva, des del lloc de la
persona drogoaddicte, que és l’únic vàlid. El problema no és la drogoaddicció, sinó què ha portat
a la persona a aquesta situació. Segon:
m’ha refermat una cosa que, per la meva tasca de més de quaranta anys dedicat
al món de l’educació, ja tenia clara: una bona estructura familiar ajuda a que
no passin aquestes coses. No és una garantia al 100%, però una família
desestructurada, és molt més vulnerable. Tercer: m’ha ensenyat a no judicar, a
no fer judicis de valor sense conèixer les arrels de cada situació.
Durant aquests tres anys a CECAS
he conegut i tractat persones drogaddictes per drogues, totes, (cocaïna,
haixix, marihuana, heroïna, metadona, cannabis, anfetamines…) i alcohol. Una
cosa en comú tenen totes elles: només estan disposades a deixar-se ajudar quan
han arribat al fons del pou, quan ja no veuen cap llumeta que els doni
esperança, quan, aclaparats i vençuts per la desesperança, una guspira de llum
els sembla que els tornarà la vida i això els anima a deixar-se ajudar per
sortir del pou.
He acompanyat a molts joves (i algun no tan jove), he parlat amb ells
per conèixer l’origen de l’addicció i seva situació personal i familiar.
Gairebé tots m’han explicat el seu cas i hi ha un element comú, un leit motiv que es repeteix en tots i
cadascun d’ells: casa seva era un desastre!, l’entorn familiar els va portar a
aquesta situació, no els ajudava gens.
En
algun cas em costava creure el que escoltava. Em semblava impossible… Però he vist
que no hi ha res impossible per uns joves que no tenen un lloc on refugiar-se
quan les coses van mal dades: pares que fan fora els fills de casa, nois que
fugen de casa per les discussions que hi ha, famílies trencades on la persona
amb la que viuen (pare o mare) no els pot dedicar temps perquè ha de treballar
un munt per malviure, nois que es passen temps a la presó per haver robat 400€,
jove amb 14 casos judicials pendents (robatoris, baralles, atracaments, venda
de droga…), tots ells vivint al carrer («aquí dormia jo») –el seu «lloc d’acollida»–, amb companys
desestructurats com ells, i sense feina perquè l’han perdut per la seva
situació.
És
trist veure joves sense futur,
joves que la mateixa societat ignora, joves que diuen que «vull sortir d’aquesta situació de recuperació en la que em trobo, però
tinc por de sortir-ne perquè hauré de tornar al carrer ja que no tinc casa ni
feina on anar». «Al carrer és on
aprens allò que no et serveix per a res». «No vull tornar a passar per aquell carrer, és el “carrer de la mort”,
el carrer on aprens tot allò que no has de saber i on et faciliten tot allò que no
has de prendre…».
El Servei de Reinserció Social es porta a terme en règim ambulatori i
residencial. S'acompanya a les persones que fan el procés de reincorporar-se
gradualment a la vida familiar i al món laboral, i es vetlla perquè adquireixin
un estil de vida autònom i responsable mantenint-se abstinents de les drogues. CECAS els ajuda a sortir del pou, fa una tasca
inqüestionable, una tasca per aplaudir i ajudar.
L’any passat CECAS va complir 25 anys de vida i ja porta un curriculum envejable. Vegem-ne algunes
dades:
- 92 places residencials
- 105 persones al centre de dia
- 33 persones contractades (28 a dedicació completa)
- 14 contractades a traves de Cooperatives
- 2 psiquiatres de Sant Joan de Déu
- 70 voluntaris
- 561 homes atesos amb tractament ambulatori
- 186 dones ateses amb tractament ambulatori
- 170 famílies ateses
- de 6 a 14 mesos de tractament
- 1 comunitat d’homes a Collserola
- 1 comunitat d’homes a Barcelona
- 1 comunitat de dones a Tarragona
- 1 pis de reinserció a Barcelona
- 1 pis de reinserció a Lleida
- 1 pis de suport a Barcelona
Edats
- 52% fins a 40 anys
- 48% de 40 a 60
Convivència
- 50% viu sol
- 50% viu acompanyat
Estudis
- 2% universitaris
- 50% graduat escolar, Batxillerat, BUP, COU
- 33% primària
- 15% altres estudis
Feina
- 63% atur amb feina abans
- 11% atur sense feina abans
- 26% altres situacion
Droga
- 44% alcohol
- 24% cocaïna
- 20% heroïna
- 12% altres
Economia
- L’Ajuntament de Barcelona cedeix gratuïtament la finca de Can Puig, a Collserola
- La comunitat Carmelitas de Tarragona cedeix gratuïtament part de l’edifici del convent, a Tarragona
- Caritas diocesana de Lleida cedeix els locals, a Lleida
- L’Agència de Salut Pública de Barcelona col·labora amb les analítiques per al control d’abstinència
- Els bisbats de Barcelona, Terrassa, Sant Feliu i Tarragona cedeixen els locals de les acollides
- Caritas diocesanes de Barcelona, Lleida i Tarragona paguen els subministraments d’aigua, electricitat, gas i telèfon
- La Fundació Banc d’Aliments, Creu Roja a Barcelona i Pla d’Ajuda Alimentària de la UE, faciliten aliments
- Els comptes estan auditats
* * *
*CECAS forma part de la Xarxa de Drogodependències de la Generalitat
de Catalunya i del Pla de
Drogodependències de l'Agència de Salut Pública de Barcelona i és membre de
la Coordinadora Catalana de Fundacions
i de la Confederació d'Entitats per a
l'Atenció a les Drogues.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada