persones 8 - edith stein l - apassionada de la veritat

 25 anys de la seva canonització (1998-2023)

En el diàleg del judici de la Passió després que Jesús digui a Pilat: −Jo he vingut al món per donar testimoni de la Veritat, el pragmàtic i escèptic procurador li respon: −I què és la veritat? I, sense esperar resposta, deixa plantat al reu. No li interessa conèixer la Veritat, com a molta gent avui, per creure-la insoluble, impracticable i molesta. La Veritat és Crist i si hom l'arriba a conèixer ha de canviar la seva vida. Molta gent, grans intel·lectuals i persones de diferents estrats socials i religiosos, també se l'han feta aquesta pregunta. Molts han intentat esbrinar la resposta i quan l'han trobada han reaccionat davant d'ella: o l'han seguida o l'han ignorada.

El camí de conversió del jueu és diferent. Ratzinger ho recorda en el llibre Jesús de Natzaret. Quan un jueu observant arriba a la cruïlla d'haver d'escollir entre continuar amb la fe de l'"Israel etern" o seguir Jesús li entra un gran espant davant el missatge de Jesús ja que no renega de res de la Torà, però Ell mateix s'afegeix al missatge. I la centralitat del Jo de Jesús en el seu missatge inaugura una nova orientació: −Si vols ser perfecte, segueix-me! La perfecció de la santedat de la Torà consisteix des d'ara en seguir Jesús i aquesta és una conclusió inquietant per a un jueu. Si es decideix per a la conversió s'operarà en ell una veritable catarsi.

És el problema de la mare d'Edith Stein quan s'assabenta que la seva filla s'ha convertit al catolicisme. Li va tancar la porta de casa. La conversió era el pitjor que una filla podia fer a una mare fidel a la fe d'Israel, era impossible la convivència entre la mare i una filla que havia renegat de la fe dels pares. La recança de la mare era el perquè Edith havia conegut Jesucrist i perquè, aquest, sent, sens dubte, un bon home, es va fer Déu. La mare va romandre fidel a la seva religió fins el darrer moment. Edith era conscient que «com que la seva fe i gran confiança en Déu va ser l'últim que va romandre viu en la seva agonia, confio que ha trobat un jutge molt indulgent i que ara és la meva ajudant més fidel, perquè jo també pugui arribar a la meta».

*          *          *

El segle xx és un segle en el que han passat moltes coses. I una de les més curioses és la de que ha estat un segle de conversos a la fe cristiana, molts d'ells intel·lectuals. Catòlics que han redescobert la fe, personatges que provenen de l'agnosticisme, de l'ateisme, d'altres confessions cristianes o del judaisme. El comú denominador de tots ells és que han descobert una gran llum, han trobat una Veritat que els dóna sentit a la seva vida, s'han trobat amb un Déu que és Pare, que els acull i els estima.

A la primera meitat del segle hi ha les dues guerres mundials i la revolució russa que van promoure un terratrèmol espiritual en les qüestions existencials: el sentit de la vida, el patiment, la mort, el bé i el mal, la justícia, el més enllà… i Déu. I a la segona meitat de segle la profunda crisi religiosa porta molta gent a la conversió.

Hi ha figures històriques que convé no oblidar i mostrar afany per conèixer-les. Una d'elles és l'alemanya Edith Stein (1891-1942), jueva, filòsofa de l'escola fenomenològica de Husserl, escriptora, historiadora, defensora de la dona, convertida al catolicisme, monja carmelita, màrtir a Auschwitz, canonitzada i Co-Patrona d'Europa. Pertany a la dècada en la que hi va haver moltes conversion, en la que literats, artistes i pensadors es van bolcar cap a l'Església.

Entre 2021 i 2024 coincideixen diferents aniversaris d'Edith Stein: 130 del naixement (1891), 100 del bateig (1922), 80 del martiri a Auschwitz (1942), 25 de la canonització (1998) i 25 de ser nomenada Co-Patrona d'Europa (1999).

Interessant és la seva àmplia obra històrica, espiritual i autobiogràfica on es veu que és una dona del segle XX que sap viure amb grandesa i sense estridències la quotidianitat de la vida. Però no es pot oblidar la importància de la seva obra filosòfica, aspecte que moltes biografies obliden i cometen una gran injustícia.

*          *          *

Algunes conversions del segle XX

A França hem de recordar Paul Claudel, Charles Péguy, André Frossard, Gabriel Marcel, François Mauriac, el matrimoni Jacques i Raissa Maritain, Leon Bloy, Jean Cocteau o Charles de Faucault i, més tardana, la del jueu Aaron Lustiger (arribat a bisbe de Paris i cardenal amb el nom de Jean-Marie Lustiger).

A Anglaterra no es pot oblidar la tripleta formada pel cardenal John H. Newman (encara que és del xix), G.K.Chesterton i C.S.Lewis; Christofer Dawson, Ronald Knox, Graham Greene, T.S.Eliot, Alec Guinnes, Malcom Muggeridge o Tolkien.

A Itàlia el rabí Israel Zolli, Giovanni Papini, Vittorio Messori o L. Mondadori.

L'holandesa Cornelia Vogel, la sueca premi Nobel Sigrid Undset, els noruegs O.Tjorhom, pastor, i la diplomàtica J.H.Matlary.

A Rússia Feodor Dostoievsky, Alexander Solzhenistyn o Tatiana Goricheva.

A Espanya, menys habitual pel clima catòlic, Donoso Cortés, García Morente o Carmen Laforet.

A Amèrica Thomas Merton, Doroty Day, Julien Green, el matrimoni Scott i Kimberly Hahn, E.F.Schumacher o el Dr. Bernard Nathanson.

A Alemanya Erik Peterson, Heinrich Schlier, Peter Wust, el matrimoni Adolf i Ana v. Reinach, Max Scheler, Dietrich v. Hildebrand, Gertrude v. Le Fort i… la jueva Edith Stein.

Tampoc podem oblidar gent del món de la política que en el darrer moment es van plantejar seriosament el sentit de la seva existència: Gramsci 1937, Tierno Galván 1986, Dolores Ibarruri, la Passionària 1989, Carrillo 2012…