Quan Íñigo surt de la presó de Salamanca, veient tancades les portes de
l’apostolat decideix abandonar Espanya i anar a París a continuar els estudis.
Hi va sol, els seus amics el deixen i no l’acompanyaran. Arriba a París el mes
de febrer de 1528 i s’hi passarà 7 anys. Ara en té 37, cap estudi i no té
mitjans econòmics. Els dos primers anys els dedica a perfeccionar el llatí, al Collège Montaigu. Després es matricula a
Filosofia al Collège Sainte Barbe,
depenent de La Sorbona. Els estius
dels anys 1529 i 1530 viatja a Bruixes i Anvers a veure els comerciants
espanyols per tal que li donin almoines per a viure i així passa els anys amb
aquests ajuts i els que li arribaven de Barcelona. El 1531 va a Londres i torna
amb més diners que les altres vegades i així pot mantenir-se ell i ajudar a
altres estudiants.
Continua estudiant Filosofia al Collège Sainte Barbe. Allí, a més
d’estudiar, intensifica les converses espirituals i dóna els exercicis a dos estudiants que canvien
totalment la seva vida, són Pierre Favre
(Pedro Fabro), saboià, i Francisco
Jasso de Javier (Francisco Javier), navarrès,
que eren companys d’habitació. Això molesta al director i fa que Íñigo sigui assotat públicament i el
delatat a la inquisició. Se’l
deixa lliure sense cap càrrec, el director li demana perdó públicament i
continua els estudis al mateix Collège.
El 1532 obté el gau de Batxiller, el
1533 el de Llicenciat i el 1534, als
43 anys, el de Magister. Un cop
aconseguit aquest títol decideix estudiar Teologia i comença els estudis que
farà durant un any i mig però no els acabarà.
Sembla ser que és en aquest moment, amb
l’obtenció del títol de Magister, que
decideix canviar-se el nom basc d’Íñigo,
poc conegut en els ambients romans del Vaticà, pel llatí d’Ignatius per la devoció
que tenia a Sant Ignasi d’Antioquia.
Més endavant signarà Ignacio (Ignasi en català).
Als companys Fabro i Javier se’ls hi
van ajuntar, el 1533, un grup de quatre que el seguiran per sempre més: el
portuguès Simão Rodrigues i els
castellans Diego Laínez, Alfonso
Salmerón i Nicolás de Bobadilla.
Ignasi els explica el que havia
experimentat a Manresa i van començar a fer oració plegats, a parlar de la vida
cristiana i del desig de cercar Déu. Enfortits per aquestes experiències
espirituals decideixen fer-se sacerdots i anar a exercir a Jerusalem. Ignasi veu com va progressant la formació cristiana dels seus
companys: vesteixen com la gent del poble per no cridar l’atenció i els
exercita en l’oració, en el dejuni, en la pobresa… i intensifica l’estudi, els
exercicis espirituals i l’almoina.
 |
| 15 agost 1534 - Chapelle du Martyrium: Pedro Fabro presideix la Missa on els set companys segellen el "projecte" |
El maig de 1534 Pedro Fabro s’ordena sacerdot (ja n’era estudiant quan es van
conèixer) i el 15 d’agost els set companys segellen el seu “projecte” en una
missa presidida per Pedro Fabro a la
Chapelle du Martyrium, a Montmartre.
Aquí fan els vots de pobresa, castedat i peregrinar a Jerusalem i, si això no
fos possible, anar a Roma a oferir-se al Papa:
“a fin de que él los envíe a donde juzgue que
será más favorable a la gloria de Dios y utilidad de las almas”.
Aquest pla el van renovar al mateix dia els
dos anys següents. Després d’aquests vots s’incorporaren al grup tres amics de Pedro Fabro: el saboià Claudio Le Jay i els francesos Jean Codure i Paschase Broët.
La vida que duien a París no era de “rosetes”.
Tots continuen amb els estudis però la calor, el fred, els estudis,
l’apostolat, l’atenció als pobres, les persecucions, la presó, els judicis,
l’haver de mendicar diners, la vida pobre que duien… fan que Íñigo emmalalteixi, la seva salut es
ressenteix i els metges li aconsellen que torni a casa seva a prendre millors
aires fins que es curi. Això fa que hagin de posposar el viatge a Jerusalem. A
cavall, sol i en ple hivern, el mes de març del 1535 surt de París i arriba a
Azpeitia el mes d’abril després de tretze anys de ser fora.
Venècia
El mes de juliol del mateix
any, ja curat de la malaltia, surt d’Azpeitia i va a València per ambarcar cap
a Venècia on s’havia de trobar amb els altres nou companys per fer el viatge a
Jerusalem. Tot l’any 1536 se’l passa a Venècia estudiant teologia, fent
apostolat i promovent els Exercicis
mentre esperava l’arribada dels seus companys des de París. Viu de les almoines
que li envien els amics de Barcelona i s’hospeda a casa del prior de la
Trinitat. El 15 de novembre 1536 surten de París cap a Venècia els altres nou i
hi arriben el 8 de gener del 37,
després d’un viatge de gairebé dos mesos, accidentat per les inclemències
hivernals.
El mes de març tots, menys Ignasi, fan un viatge a Roma per
demanar el permís al Papa per
viatjar a Terra Santa i demanar llicències per ordenar-se sacerdots. Tornen a
Venècia amb el permís per ordenar-se i el 24 juny de 1537 són ordenats
sacerdots tots els altres excepte Alfonso
Salmerón que era molt jove, tenia 22 anys. Ignasi ja en tenia 47. Entre el mes de setembre i octubre tots
celebren la primera missa excepte Ignasi
que la retarda amb el propòsit de preparar-se millor i celebrar-la a Betlem.
La guerra entre Venècia i l’Imperi Otomà fa
que no surtin vaixells cap a Terra Santa per la qual cosa desisteixen del
viatge i decideixen anar a Roma a posar-se a les ordes del Papa. Ja comencen a
denominar-se entre ells “Compañía de
Jesús” i al seu nom hi afegeixen les inicials S.J. (Societatis Jesu). El nom de Compañía
el suggereix Ignasi pel seu esperit
militar que, malgrat hagués deixat la milícia, l’esperit el duia a dintre. Poc
abans de marxar de Venècia Ignasi és
acusat de ser un fugitiu de la Inquisició d’Alcalà, de Salamanca i de París,
així doncs es va instruir un procés contra ell però li van donar una sentència
absolutòria.
Roma
El mes d’octubre de 1537 el
grup decideix anar cap a Roma. Hi arriben el novembre i poc abans d’arribar a
la capital, a La Storta, Ignasi té
una visió trinitària que narra així l’Autobiografia:
“He visto a Cristo con su cruz a cuestas y a su lado al
Padre Eterno que le decía a su Hijo: ’Quiero que tomes a éste como servidor
tuyo’, y Jesús me dijo: ‘Yo quiero que tú nos sirvas’“.
Mentre Ignasi,
Pedro Fabro i Diego Laínez es queden a Roma per preparar la visita amb el Papa
els altres companys van, en parelles, als pobles universitaris del voltant a
fer apostolat. Els tres de Roma, també fan apostolat i Ignasi dóna tandes d’exercicis.
Una vegada més persones influents de Roma escampen rumors –que han iniciat un
frare i un laic a qui se li havia negat l’admissió– contra la seva vida i
doctrina i repetint que són fugitius processats en altres ciutats per la
Inquisició. Això va fer que alguns fidels se’ls apartessin i temien que si
prosperaven les calumnies no podrien dur a terme el projecte que anaven
madurant. Ignasi força que hi hagi
un procés formal i una sentència. El mes de novembre de 1538 el governador de
Roma dicta una sentència favorable i s’acaba, de moment, un altre malson.
La nit de Nadal d’aquell any, davant la
impossibilitat de viatjar a Betlem, Ignasi
oficiarà la seva primera missa, per la que tant es va preparar, a Roma, en
una capella de la basílica de Santa Maria
Maggiore.
Per fi van aconseguir ser rebuts pel Papa Pau III. Li van explicar les seves intencions i se li ofereixen per a qualsevol missió que els
confiï. Sent de països tan diferents pensen que "més val que ens
mantinguem de tal manera units i lligats en un sol cos, que cap separació
física, per gran que sigui, ens pugui separar" i per això decideixen
formar un nou orde religiós. La primera "Fórmula de l'Institut" és
sotmesa a la consideració del Papa i el 27 setembre de 1540 signa el document
d'aprovació.
En 1541 Ignasi
fixa la seva residència en una vella casa situada al centre de Roma enfront
d'una capella dedicada a la Santa Maria
de la Strada. La Companyia de Jesús
rep la responsabilitat de la parròquia, i Ignasi
s'instal·la en unes petites dependències properes al presbiteri. El seu
principal treball allí va ser la redacció de les Constitucions de la Companyia
de Jesús, la qual cosa va fer fins a la seva mort. En aquesta redacció
sempre va incorporar les observacions dels seus companys i les noves
experiències.
Aquest mateix any de 1541 Ignasi, contra la seva voluntat –i després d’haver rebutjat per
dues vegades el vot unànim dels seus companys– va ser elegit Prepòsit General i ho serà durant quinze
anys, fins la seva mort. El 31 juliol 1548 el Papa Pau III aprova i recomana el Llibre dels Exercicis
Espirituals. La salut d’Ignasi es va
ressentir tota la vida de les aspres penitències practicades després de la seva
conversió. Va morir en la matinada del 31 juliol 1556 a Roma. Va ser beatificat
el 27 juliol de 1609 i canonitzat per Gregori
XV el 12 març 1622.
El seu cos va ser sepultat a la petita església de
Santa Maria de la Strada i, després
de successives translacions, actualment està dipositat en altar dedicat a ell a
l'Església del Gesù, a Roma.
Beatificat el 27 juliol 1609 va ser canonitzat per Gregori XV el 12 març 1622 juntament amb Francesc Xavier, Teresa de Jesús, Isidre Llaurador i Felip Neri. El 1922 Pius XI el va nomenar patró dels Exercicis Espirituals.
* * *
Sant Ignasi va ser, a
un mateix temps, un incansable home d'acció i un fervent contemplatiu que va
experimentar especials comunicacions divines. El seu més noble ideal va ser
promoure la major glòria de Déu per tots els mitjans al seu abast. La seva unió
amb Déu adquiria el to més elevat
en la celebració de la Missa. A vegades no podia celebrar-la per la debilitat
de la seva salut, a la qual perjudicaven tan fortes emocions. Dedicava temps a
l’oració i recomanava als altres l’exercici de buscar Déu en totes les coses.
Com a home de govern, va dirigir als seus súbdits
amb prudència i discreció. Estimava tots amb amor de pare, i tots se sentien
estimats per ell. Va posar un accent especial en la virtut de l'obediència,
tant com a exercici de virtut, com per a ser instrument de cohesió i eficàcia
en la tasca apostòlica.
Sant Ignasi va ser "contemplatiu en l'acció". Així el va definir el
seu íntim amic mallorquí Jeroni Nadal,
aquell del qui Sant Ignasi deia que “s’en fiava més
que d’ell mateix”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada